The Out Campaign

La Campanya Out

de Richard Dawkins

31 de juliol, 2007

Extret de:
http://richarddawkins.net/article,1471,The-Out-Campaign,Richard-Dawkins

En els foscos dies del 1940, el govern anterior a la França de Vichy fou advertit pels seus generals: “D'aquí a tres setmanes, Anglaterra tindrà el seu coll retorçat com una gallina”. Després de la Batalla d'Anglaterra, Winston Churchill exclamà la seva resposta: “Algunes gallines; alguns colls!”. Avui en dia, els llibres més venuts del 'Nou Ateisme' són menyspreats per aquells que, desesperadament, tracten de treure importància al seu impacte, com “Només predicant al cor”.

Algun cor! Només?!

Tan lluny com les impressions subjectives permeten i en l'admesa absència d'informació rigorosa, estic convençut que la religiositat d'Amèrica del Nord està molt exagerada. El nostre cor és molt més gran del que molta gent creu. La gent religiosa encara supera en nombre els ateus, però no pel marge que esperaven i que temíem. Baso aquesta afirmació no només en converses durant les gires dels meus llibres i de les gires dels meus companys Daniel Dennett, Sam Harris i Christopher Hitchens, sinó en enquestes informals generalitzades d'Internet. No del nostre propi lloc, els col·laboradors del qual són òbviament parcials, sinó, per exemple, d'Amazon i YouTube, els visitants dels quals són, de manera tranquil·litzadora, joves. A més, malgrat que els religiosos tinguessin els números, nosaltres tenim els arguments, tenim la història del nostre bàndol i estem caminant amb una nova energia en el nostre pas -pots sentir el gentil colpeig dels nostres passos a cada banda.

El nostre cor és gran, però gran part d'aquest encara és a l'armari, amagat. El nostre repertori pot incloure les millors tonades, però massa de nosaltres estan murmurant les paraules sotto voce amb el cap acotat i els ulls mirant a terra. Gran part del nostre esforç de conscienciació hauria de ser dirigit no cap a la conversió dels religiosos sinó a l'alè dels no-religiosos perquè ho admetin – a ells mateixos, a les seves famílies i al món. Aquest és el propòsit de la campanya OUT (fora).

Abans de seguir endavant he d'anticipar-me a un important perill de ser mal interpretat. L'òbvia comparació amb la comunitat homosexual és vulnerable d'arribar massa lluny: el 'sortir-se' com a verb transitiu l'objecte del qual podria ser un individu desafortunat encara no – o mai – preparat per confiar en el món. La nostra campanya OUT (de 'sortir') no tindrà res, repeteixo, res a veure amb sortir-se en aquest sentit actiu. Si un ateu vol sortir de la privadesa, és la seva decisió, i de ningú més. El que podem fer és proveir ajuda i alè a aquells que, agradablement, prenguin aquesta decisió per ells mateixos. Això podria semblar trivial per la gent d'algunes zones d'Europa o en regions dels Estats Units dominades per intel·lectuals urbanites on l'ajuda i l'alè són innecessaris. No és trivial, en canvi, per la gent d'altres àrees dels Estats Units, i encara menys en indrets del món islàmic on l'apostasia és, per autoritat alcorànica, digna de ser castigada amb la mort.

La campanya OUT té, potencialment, tants costats com paraules que puguin pensar-se per precedir “out”. “Come OUT” (surt) denota orgull respecte a un lloc i és amb què he lluitat fins ara. Relacionat amb ell hi ha “Reach OUT” (arriba), en amistat i solidaritat cap aquells que hagin sortit o aquells que estiguin contemplant aquest pas que, depenent dels prejudicis de la seva família o de la seva ciutat natal, podrien requerir coratge. Uneix-te o funda grups locals d'ajuda i fòrums en línia. “Speak OUT” (parla), per mostrar a aquells que dubten que no estan sols. Organitza conferències o esdeveniments en el campus. Assisteix a concentracions i marxes. Escriu cartes al diari local. Pressiona els polítics, tant a nivell local com internacional. Com més gent surti i sigui coneguda per haver-ho fet, més fàcil serà pels altres fer el mateix.

“Stand OUT” (destaca) i organitza activitats i esdeveniments a la teva zona. Uneix-te a una organització atea ja existent al barri o inicia'n una. Posa cartells al para-xocs del teu cotxe. Posa't una samarreta. Empra la A escarlata de RDFRS si t'agrada tant com a mi, o, sinó, fes el teu propi disseny o troba'n un en espais de la xarxa com http://www.cafepress.com/buy/atheist; o no et posis cap samarreta, però si us plau, no et queixis davant la idea de posar-te dempeus i ser comptat juntament altres ateus. Ho admeto, simpatitzo amb aquells escèptics d'aquest espai que temen que estiguem engendrant una conformitat gairebé religiosa a la nostra manera. Ens agradi o no, em temo que hem d'empassar-nos aquesta petita quantitat d'orgull si verament volem tenir una influència en el món real; sent el contrari, mai superarem el problema dels 'quatre gats'. 

“Keep OUT” (mantén-te allunyat) em preocupava al principi, perquè sona poc amistós i exclusiu, com el pòster de l'Agent de Viatges de Barcelona, que, en anglès, intencionadament llegia “Go away!” (Allunya't!). “Keep OUT” aquí significa, per suposat, que mantinguis la religió fora de les classes de ciència i expressions similars de la separació constitucional dels Estats Units entre l'Estat i l'església (Anglaterra no té aquesta separació, malauradament). Com una encantadora samarreta deia: “No resis en la nostra escola i jo no pensaré en la teva església”. Pressiona l'equip directiu de la teva escola. Cita a Christopher Hitchens: “Sr. Jefferson, aixequi aquella paret”.

“Chill OUT” (relaxa't) (recomana a altres que ho facin). Els ateus no són dimonis amb banyes i cua, són persones agradables i quotidianes. Demostra això, per exemple. L'agradable veïna de davant podria ser atea. Com podria ser-ho el doctor, la bibliotecària, el tècnic informàtic, el taxista, el perruquer, el presentador d'un programa de televisió, el cantant, el comediant... Els ateus només són persones amb una interpretació diferent dels orígens còsmics, res de què preocupar-se.

Quins altres OUTs podríem imaginar? Bé, suggereix el teu. “Vote OUT” (treu el vot) a representants que discriminin en contra dels no-religiosos, de la mateixa manera com George Bush (pare) descrigué deliberadament els ateus com “no-ciutadans” d'una nació “sota Déu”. Els polítics van allà on són els vots. Només poden comptar els ateus que es declarin com a tals. Alguns ateus són pessimistes pensant que mai serem efectius simplement perquè no som una majoria. Però no importa que no siguem una majoria. Per ser efectius, tot el que necessitem és ser reconeguts pels legisladors com una minoria suficientment gran. Els ateus són més nombrosos que els jueus religiosos, nogensmenys, compten amb una fracció minúscula de poder polític, aparentment perquè mai resolgueren la seva presència junts en la manera en què els lobbies jueus tan brillantment han fet: el famós problema dels 'quatre gats' altra vegada. I l'argument s'aplica no només als polítics sinó també als anunciants, els mitjans, comerciants. Qualsevol que vulgui vendre'ns quelcom ho ofereix a les demografies. Necessitem posar-nos dempeus i ser comptats perquè la cultura astuta comenci a reflectir els nostres gustos i les nostres mirades. Que, en canvi, ho faci més fàcil per la següent generació d'ateus. “Fill OUT” (omple) 'ateu' en tants formularis com puguis on demanin les teves dades personals, especialment en el pròxim cens.

“Break OUT!” (surt!) Pot ser que alguns vulguin fer festes per festejar el 'SORTIR', on, alegrament, celebrin el coratge d'aquells que han decidit deixar enrere els hàbits de tota una vida o els hàbits dels seus ancestres, abraçant una vida realista i lliure de supersticions i SORTIR al món real. SORTIR de la conformitat religiosa i, en celebració de la nostra recent descoberta llibertat, OBRIR el cava.

This page is also available in Arabic, English, French Canadian, Hungarian, Italian, Mongolian, Persian(Farsi), Polish, Portuguese-Brazilian, Romanian, Spanish, and Turkish